locknet.ro

Previa

La marató de Boston em va deixar una amargor amb origen difícil d’establecer. Sí, no era el día però li vaig donar moltes i moltes voltes. Vaig fer moltes d’aquestes voltes entrenant en Zona Franca on per fi vaig trobar la font del malestar: a Boston vaig comentre errors que es podien evitar. A més, m’ha semblat que vaig parar de lluitar massa facil. La linea que separa el: “ja soc sub3, aquest sufriment no té sentit” i “vinga nanu apreta el cul una mica” és massa fina. La ment necessita mil·lisegons per posar-se en modo supervivència.

El pragmatisme que porto a dins també volia tenir clar el “per què”, per què vull córrer la marató de Sant Sebastià i que espero encontrar? A tot aquest embolic mental s’afageix una molestia fisica, la tendinitis del taló d’Aquil·les.

El camí no ha sigut fàcil.

Em vaig apuntar un mes abans, després de tenir respostes a totes les preguntes.

Crec que ara estic per fer una marató a 4:11-4:14/km, diumenge sortiré a 4:14 amb l'idea d'arribar al KM 32 en 2h13-2h16. L'objectiu A és d'apropar-me tot el que pugui a la barrera dels 2h 55. El plan B és de fer marca: 2h 59 30. No tinc plan C.

Amb tota la preparació fisica i mental vaig convertir la mítica distància en previsible.

No he tingut Plan C per què a la Maratoia de Donostia has d’anar per una bona marca. Potser plegaria al km 32 si no arribés en 2h 16.

Quan els factors que no controles, com les condicions meteó estan al teu costat només has d’executar el plan sense pensar massa. I gaudir del día. Aquesta és la meva manera de fer-ho, així és com gaudeixo: preparació, planificació, execució.

Donostia

Vaig arribar el divendres per la nit després d’un viatje llarg en tren de Barcelona. M’allotjo al hotel Anoeta, prop de tot el que és la marató. Dissabte vaig sortir a trotejar 30 minuts per activar les cames i a la tarda vaig caminar fins el centre amb els meus xipirunners.

La marató de diumenge? La veritat és que no hi han moltes històries per explicar.

Em desperto a les 6:20 per esmorzar pensant que aquest troç de península Ibèrica s’encontra en el fus horari equivocat.

L’últim dubte era l’equipació i al final decideixo posar-me la samarreta de tirants bootleg - la que ha sortit vermella - de corredors.cat, els manguitos Hoka, els guants de la Cursa de Sant Antoni (millior obsequi que he rebut en una cursa) i la cinta del cap de la Cursa Nocturna de l’Hospitalet 2014. Abans de sortir del hotel menjo el tipic pastis de fromatge amb caramel, i bec molt rapid el segon café del día. Deixo una bolsa petita al pabello i em poso una crema per calentar la musculatura - la tipica que rebem a les curses. Vaselina i apa a correr.

Estic dins del calaix amb Manu1.1 i Danistal. Les dos faran bones mitjes, Manu1.1 amb MMP: felicitats nanu.

Sortida - KM 5: 21:16 (4:15/km)

Vaig trigar 1 minut en creuar la linea, sortida estreta amb molts corredors que estaven mal colocats. El primer km lent. Que hi farem? Un segon rapidet i estic en ritme.

Per allà les recordo a uns recortadors que li sortira (una marató) curta. “Si, pero no tan corta”.

Al km 3 deixo la cinta del cap al amic xipirun jonibegut. M’escalfat.

KM 5 - KM10: 42:09 (4:13/km)

Comença a ploure i cau fort, però el cel és bastant clar. Efectivament, para de ploure. El primer GU al KM 8.

KM 10 - KM15: 1:03:15 (4:13/km)

Tinc una situació graciosa amb les llebres de sub3 que van en bici i no entenc molt bé el ritme que marquen.

Correm en un tram llarg d’anada-tornada que passa per un pas subterani i acaba amb un gir de 180°. N’hi ha uns 5-6 en tota la marató i amb l’asfalt mullat et trenca el ritme de creuer.

KM 15 - mitja: 1:28:57 (4:13/km)

Segon GU al KM 16. Al KM 18-19 estic desitjant que arribi la segona volta. Les cames bé, no miro massa el relotje per què em conec el ritme de marató. Fins ara la sensació és d’espera, de paciència. Arribara el moment.

mitja - KM 30: 2:06:13 (4:12/km)

El tercer GU al KM 24. Khryz que em fa senyals com per entrar en el grup i m’anima molt. Després, algu que reconeix la samarreta correcat i em diu: “que bé que corres tiu”. Déu n’hi do.

Potser al KM 28, t’adones que encara queda molt. Es on notas un corredor/corredora que et guanya metres. Poc a poc la distància s’incrementa. Comences a pensar i et preguntes si val la pena anar amb el/ella o deixar-lo anar. És una marató, tens temp per pensar-ho. Veus com s’allunya una mica més amb cada segona que pasa.

Doncs, cada vegada la resposta ha de ser la mateixa: has d’intentar seguir amb el/ella. Primer pas: faig un esforç per posar-me al mateix ritme. Aguanto i ara ja estic recuperant la distància. Aixó s’anomena competir. És la rao per què he vingut a Sant Sebastià.

No en tinc ni idea si en realidad aquest corredor/ra hagi existit. Ni m’importa. De la meva manera estic competint recollint victimes de la marató. “Que bé que corres tiu”. Poques victimes avui, el nivell és espectacular.

KM 30 - arribada: 2:57:09 (4:12/km)

Prenc l’últim GU, Salty Caramel, al KM 33. Veig el cartel del KM37 a l’altre constat del carrer. La tornada. Encara corro amb una certa precaució ja que m’espera el pas subterrani. Per pasar-lo dues vagades. Penso que del 37 em resta un 5k. Ja en el 34. És com el que em queda fins el 37 s’ha evaporat. Mantinc el ritme de sempre. Estic convençut que la marca caura.

KM 36 2:31:35 (4:13/km)

Del km30 vaig saltar avituallaments i en del 36 prenc un golp d’aigua d’una botella. Em deixa sense respiració. Prefereixo respirar, avui no morire deshidratat. Vaig buidar l’ampolla sencera d’aigua d’amunt sense pensar-hi. Bé, potser un reflex adquirit després de Boston.

Em quedan 4 km i començo a fer calculs en millas. 40 m’avisa Garmin. 4:01. Potser m’he flipat una mica i noto com m’entra un flato. 2:46:46 de Garmin i em faltan uns 200-300 metres per arribar al 40 real. Doncs al ritme de sempre. “Que bé que corres tiu”

Anoeta. L’hotel i altre gir per entrar en la pista d’atletisme del mini-estadi. Em trec els mocs, m’en arraglo la cua, la samarreta i els pantalons i ho celebro a-la Shalane. FUCK YEAH!!

Post cursa

La meva 5a marató s’acabat.

Veig a la grada els xipiruns que estan euforics. Que frikis! M’estan cantat el nom. Ho celebrem junts.

Sembla, però no ha sigut facil. Em desmaio i caic en un bassal en la pista. Potser per donar-li drama al moment.

Poc després arriba el Chute qui m’ajuda eixecar-me de la pista. Em quedo esperançat per veure a Hansi com entra, però tinc fred i finalment em marxo.

2:57:09 - 1:28:57/1:28:12, nova millior marca personal (MMP) en marató amb negative split. Necessito temps per assimilar el que acaba de passar. Estic mirant els parcials de Garmin a partir del km 32 fins l’arribada amb poca credibilidad. El mur m’ha respectat i no ha apparegut. Més, aquest últims 10k de la marató han sigut els més rapids de tota la cursa.

Ara que?

BCN 2018.